Després de més de deu anys aquelles xinxetes saltaven soles, com els caquis podrits al novembre.
La il.lusio inicial d aquell jovenet amb bigoti es veié frustrada pel terrible pes de la família i el fillet que esperaven , d'una dona pusil.lànime i absorbent i , sobretot, massa feina a l oficina....
I després de més de deu anys l home del percutor lleuger i de broca curta decidia posar fil a l agulla i posar ferralla allà on aquell jovenet amb bigoti havia desistit.
Uns dies més tard , amb la feina llesta i un somriure d'orella a orella, ja pensava en el dissabte de satisfacció que tindria probant la vieta i veient al colega patir en el megaaleje......-.tranqui que hi ha canto- diria...
I mentres, el jovenet , abans primet i fibrat, ara mòrbid i amb el bigoti ros de massa roslis restava a l aguait, sense escalar, però repassant cada cap de setmana ,amb el seus bastons telescòpics, tots els sectors i vies que havia encadenat en la seva època daurada.
I així fou com..., un dia qualsevol, tot irat per la descoberta i amagat darrere uns llentiscles ,tombava , d'un llunya però acertat cop de pal, a l home del percutor lleuger de broca curta, que queia rebotant timba avall fins al fons de la canal.
Alleugerat, i ara ja amb l ànima tranquil.la, ..se'n tornà cap a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada