un dia sense pa

Impressionant veure aquests últims dies com en Pedro levita per l'agulla fina, llàstima que la secció tensa de l'últim terç  l'escup sense escrúpols.

Mala sort, mal tacte, cansament, molta forçá de voluntat per fer la marató i  ensopegar als últims quilòmetres.....un cop i un altre, un dia i un altre...



Al final , aprofitant les cintes, el magnesi i el flash m'hi poso i en baixo encantat..........Tota una excursió vertical  més senzilla que alguna de les seves veïnes del senglar i on el principal problema és la resistència i continuïtat de la via.


 Fent-la a trams no sembla 8b, però arribar al bloc de dalt i sortir-ne viu ha de suposar un esforç infernal

Algunes fotos de la julia per satisfer el meu ego......aquí van....

I com costa de llençar aquella samarreta vella i foradada que guardo al fons de l'armari com si fos un tresor preciós.

Ja queda lluny aquell dia en que li vaig tallar l'etiqueta, aquella tarda que a primer cop d'ull vaig saber que aniria a parar al meu armari o cuan me la probava al vestidor d'aquella botiga, que avui és una carnisseria àrab.


Amb el coll com una davanera i les bores descosides segueix mantenint l'encant del primer dia multiplicat per mil, la seva essència perdura foradet a foradet i descosit a descosit. Una personalitat adquirida a basa de suades, esgarrinxades de garric, centrifugades violentes, taques variades i refregades de roca. El llampant dibuix estampat ara sembla una pintura medieval oblidada al sostre d'una ermita, sota capes de fum i capes de pintura.


Sis, set?... molts anys i la guerra que ha donat....

Sempre que la vèia neta a l'armari se m'il.luminaven els ulls i arrugada i mig suada també... Avui me l'he trobat sota uns texans en declivi i unes malles foradades..................................................................

sense escrupols n'he fet draps per la pols.