pinki killer dos

A finals de gener, i amb la col.laboració de l Anselmu ,el Bernat i el sensei, reequipem la pinqui killer a Can Jorba,  i l' allarguem 6 xapes meés. Fins la primera R (15m) és 6b+ i fins dalt 7a o7b depenent si s'usa el diedre per descansar o no, i ja  de pas  canviem el segon seguro de la iracundo, que feia por i palanca a la vegada.

Han quedat un  parell de spits vells que no  son perillosos  a la pinki.....  i la via queda quasi idèntica a com va ser concebuda...

i després de deu anys...

Després de més de deu anys aquelles xinxetes saltaven soles, com els caquis podrits al novembre.

La il.lusio inicial d aquell jovenet amb bigoti es veié frustrada pel terrible pes de la família i el fillet que esperaven , d'una dona pusil.lànime i absorbent i , sobretot, massa feina a l oficina....

I després de més de deu anys l home del percutor lleuger i de broca curta decidia posar fil a l agulla i posar ferralla allà on aquell jovenet amb bigoti havia desistit.

Uns dies més tard ,  amb la feina llesta i un somriure d'orella a orella, ja pensava en el dissabte de satisfacció que tindria probant la vieta i veient al colega patir en el megaaleje......-.tranqui que hi ha canto- diria...

I mentres, el jovenet , abans primet i fibrat, ara mòrbid i  amb el bigoti ros de massa roslis restava a l aguait, sense escalar, però repassant cada cap de setmana ,amb el seus bastons telescòpics, tots els sectors i vies que havia encadenat en la seva època daurada.

 I així fou com..., un dia qualsevol, tot irat per la descoberta i amagat darrere uns llentiscles  ,tombava , d'un llunya però acertat cop de pal,  a l home del percutor lleuger de broca curta, que queia rebotant timba avall  fins al fons de la canal.

Alleugerat, i ara ja amb l ànima tranquil.la, ..se'n tornà cap a casa.