I com costa de llençar aquella samarreta vella i foradada que guardo al fons de l'armari com si fos un tresor preciós.

Ja queda lluny aquell dia en que li vaig tallar l'etiqueta, aquella tarda que a primer cop d'ull vaig saber que aniria a parar al meu armari o cuan me la probava al vestidor d'aquella botiga, que avui és una carnisseria àrab.


Amb el coll com una davanera i les bores descosides segueix mantenint l'encant del primer dia multiplicat per mil, la seva essència perdura foradet a foradet i descosit a descosit. Una personalitat adquirida a basa de suades, esgarrinxades de garric, centrifugades violentes, taques variades i refregades de roca. El llampant dibuix estampat ara sembla una pintura medieval oblidada al sostre d'una ermita, sota capes de fum i capes de pintura.


Sis, set?... molts anys i la guerra que ha donat....

Sempre que la vèia neta a l'armari se m'il.luminaven els ulls i arrugada i mig suada també... Avui me l'he trobat sota uns texans en declivi i unes malles foradades..................................................................

sense escrupols n'he fet draps per la pols.