Més que romans, francesos......Yonkis de l'adrenalina......per flipar ........
http://www.youtube.com/watch?v=NruP6KbkWu0
sUPOSO que escalant el pilla pilla no el deuen tenir permès !!!!!!
dimarts, 21 de gener del 2014
dimecres, 6 de març del 2013
argelaga
Fulles i peciols amuntegats....i una tija més al terra...
Llentiscles,aladerns i estepes inacabables...fulles i fulles per arrencar....mils de flors d argelaga...tota una vida...si ..o no...no ..si o no.
Ávui un romaní em recomforta i ben feliç pel seu consell, entre xaragalls i bromeres et cerco,
amb un cafe com a penyora
divendres, 1 de març del 2013
dijous, 21 de febrer del 2013
pinki killer dos
A finals de gener, i amb la col.laboració de l Anselmu ,el Bernat i el sensei, reequipem la pinqui killer a Can Jorba, i l' allarguem 6 xapes meés. Fins la primera R (15m) és 6b+ i fins dalt 7a o7b depenent si s'usa el diedre per descansar o no, i ja de pas canviem el segon seguro de la iracundo, que feia por i palanca a la vegada.
Han quedat un parell de spits vells que no son perillosos a la pinki..... i la via queda quasi idèntica a com va ser concebuda...
Han quedat un parell de spits vells que no son perillosos a la pinki..... i la via queda quasi idèntica a com va ser concebuda...
dimarts, 5 de febrer del 2013
i després de deu anys...
Després de més de deu anys aquelles xinxetes saltaven soles, com els caquis podrits al novembre.
La il.lusio inicial d aquell jovenet amb bigoti es veié frustrada pel terrible pes de la família i el fillet que esperaven , d'una dona pusil.lànime i absorbent i , sobretot, massa feina a l oficina....
I després de més de deu anys l home del percutor lleuger i de broca curta decidia posar fil a l agulla i posar ferralla allà on aquell jovenet amb bigoti havia desistit.
Uns dies més tard , amb la feina llesta i un somriure d'orella a orella, ja pensava en el dissabte de satisfacció que tindria probant la vieta i veient al colega patir en el megaaleje......-.tranqui que hi ha canto- diria...
I mentres, el jovenet , abans primet i fibrat, ara mòrbid i amb el bigoti ros de massa roslis restava a l aguait, sense escalar, però repassant cada cap de setmana ,amb el seus bastons telescòpics, tots els sectors i vies que havia encadenat en la seva època daurada.
I així fou com..., un dia qualsevol, tot irat per la descoberta i amagat darrere uns llentiscles ,tombava , d'un llunya però acertat cop de pal, a l home del percutor lleuger de broca curta, que queia rebotant timba avall fins al fons de la canal.
Alleugerat, i ara ja amb l ànima tranquil.la, ..se'n tornà cap a casa.
La il.lusio inicial d aquell jovenet amb bigoti es veié frustrada pel terrible pes de la família i el fillet que esperaven , d'una dona pusil.lànime i absorbent i , sobretot, massa feina a l oficina....
I després de més de deu anys l home del percutor lleuger i de broca curta decidia posar fil a l agulla i posar ferralla allà on aquell jovenet amb bigoti havia desistit.
Uns dies més tard , amb la feina llesta i un somriure d'orella a orella, ja pensava en el dissabte de satisfacció que tindria probant la vieta i veient al colega patir en el megaaleje......-.tranqui que hi ha canto- diria...
I mentres, el jovenet , abans primet i fibrat, ara mòrbid i amb el bigoti ros de massa roslis restava a l aguait, sense escalar, però repassant cada cap de setmana ,amb el seus bastons telescòpics, tots els sectors i vies que havia encadenat en la seva època daurada.
I així fou com..., un dia qualsevol, tot irat per la descoberta i amagat darrere uns llentiscles ,tombava , d'un llunya però acertat cop de pal, a l home del percutor lleuger de broca curta, que queia rebotant timba avall fins al fons de la canal.
Alleugerat, i ara ja amb l ànima tranquil.la, ..se'n tornà cap a casa.
dissabte, 8 de setembre del 2012
dimarts, 26 de juny del 2012
DUALITAts i PaPaver
Quan l únic sentiment qe et domina és l 'ira, l'odi, la gelosia i l'enuig..
.. i pen
nsaments inhumans de destrucció
Quan la follia et consola
Quan l odi et condueix a la irracionalitat absoluta, a la destrucció de tot i a la pròpia
La injusticia, el rancor i la masacre t' il.luminen
El descontrol s'apodera de l'ànima i el cor batega a mil amb sentiments cada cop més impurs i malèvols..
..la boca s'eixuga i les idees s'aclareixen.....
tu totsol?.. ...és perillós, saps.......vigila!
Vigila tu si topes amb mi!
A l 'infern s'hi està com a casa
Saps que els ullset brillen encesos? uns ulls que són tots nineta
..i elvent m acarona la pell nua sobre una catifa verda infinita..
Respiro profundament, exhalo amb parsimònia amb un avellaner com a veí, intrús de la fageda.
Esquelles, remor de fulles que el vent fa ballar, un bram llunya esgarrifós ...un udol d'alguna bèstia dins la boscuria.
Mastego una tija i les parpelles se'm tanquen recordant una matinada gloriosa
uns ulls blaus i una pell bruna
una conversa sense paraules
un rellotge sense agulles
Et miro de reüll mentre la perfecció i simetria d'una fulla de falguera t'hipnotitza embaladida
El sol s'amaga rere el cingle i m'alço, m'estiro, badallo i em rasco...................un ou
i em llenço dins el gorg per retornar el color a unes mans blanquinoses
.. i pen
nsaments inhumans de destrucció
Quan la follia et consola
Quan l odi et condueix a la irracionalitat absoluta, a la destrucció de tot i a la pròpia
La injusticia, el rancor i la masacre t' il.luminen
El descontrol s'apodera de l'ànima i el cor batega a mil amb sentiments cada cop més impurs i malèvols..
..la boca s'eixuga i les idees s'aclareixen.....
tu totsol?.. ...és perillós, saps.......vigila!
Vigila tu si topes amb mi!
A l 'infern s'hi està com a casa
Saps que els ullset brillen encesos? uns ulls que són tots nineta
..i elvent m acarona la pell nua sobre una catifa verda infinita..
Respiro profundament, exhalo amb parsimònia amb un avellaner com a veí, intrús de la fageda.
Esquelles, remor de fulles que el vent fa ballar, un bram llunya esgarrifós ...un udol d'alguna bèstia dins la boscuria.
Mastego una tija i les parpelles se'm tanquen recordant una matinada gloriosa
uns ulls blaus i una pell bruna
una conversa sense paraules
un rellotge sense agulles
Et miro de reüll mentre la perfecció i simetria d'una fulla de falguera t'hipnotitza embaladida
El sol s'amaga rere el cingle i m'alço, m'estiro, badallo i em rasco...................un ou
i em llenço dins el gorg per retornar el color a unes mans blanquinoses
Subscriure's a:
Missatges (Atom)