pinki killer dos

A finals de gener, i amb la col.laboració de l Anselmu ,el Bernat i el sensei, reequipem la pinqui killer a Can Jorba,  i l' allarguem 6 xapes meés. Fins la primera R (15m) és 6b+ i fins dalt 7a o7b depenent si s'usa el diedre per descansar o no, i ja  de pas  canviem el segon seguro de la iracundo, que feia por i palanca a la vegada.

Han quedat un  parell de spits vells que no  son perillosos  a la pinki.....  i la via queda quasi idèntica a com va ser concebuda...

i després de deu anys...

Després de més de deu anys aquelles xinxetes saltaven soles, com els caquis podrits al novembre.

La il.lusio inicial d aquell jovenet amb bigoti es veié frustrada pel terrible pes de la família i el fillet que esperaven , d'una dona pusil.lànime i absorbent i , sobretot, massa feina a l oficina....

I després de més de deu anys l home del percutor lleuger i de broca curta decidia posar fil a l agulla i posar ferralla allà on aquell jovenet amb bigoti havia desistit.

Uns dies més tard ,  amb la feina llesta i un somriure d'orella a orella, ja pensava en el dissabte de satisfacció que tindria probant la vieta i veient al colega patir en el megaaleje......-.tranqui que hi ha canto- diria...

I mentres, el jovenet , abans primet i fibrat, ara mòrbid i  amb el bigoti ros de massa roslis restava a l aguait, sense escalar, però repassant cada cap de setmana ,amb el seus bastons telescòpics, tots els sectors i vies que havia encadenat en la seva època daurada.

 I així fou com..., un dia qualsevol, tot irat per la descoberta i amagat darrere uns llentiscles  ,tombava , d'un llunya però acertat cop de pal,  a l home del percutor lleuger de broca curta, que queia rebotant timba avall  fins al fons de la canal.

Alleugerat, i ara ja amb l ànima tranquil.la, ..se'n tornà cap a casa.

DESEGON XT

ja a la venda......

perfecte per a psicòpates de l' escalada .

Distribuït per Palomino projects S.L

DUALITAts i PaPaver

Quan l únic sentiment qe et domina és l 'ira, l'odi, la gelosia i l'enuig..


..   i pen
nsaments inhumans de destrucció


Quan la follia et consola
Quan l odi et condueix a la irracionalitat absoluta, a la destrucció de tot i a la pròpia


La injusticia, el rancor i la masacre t' il.luminen
El descontrol s'apodera de l'ànima i el cor batega a mil amb sentiments cada cop més impurs i malèvols..


..la boca s'eixuga  i les idees s'aclareixen.....




tu totsol?..      ...és perillós, saps.......vigila!


Vigila tu si topes amb mi!


A l 'infern s'hi està com a casa

Saps que els ullset brillen encesos?   uns ulls que són tots nineta


..i elvent m acarona la pell nua sobre una catifa verda infinita..





Respiro profundament, exhalo amb parsimònia amb un avellaner com a veí,  intrús de la fageda.


Esquelles, remor de fulles que el vent fa ballar, un bram llunya esgarrifós ...un udol d'alguna bèstia dins la boscuria.








Mastego una tija i les parpelles se'm tanquen recordant una matinada gloriosa

uns ulls blaus i una pell bruna
 una conversa sense paraules



un rellotge sense agulles
Et miro de reüll mentre la perfecció i simetria d'una fulla de falguera t'hipnotitza embaladida


El sol s'amaga rere el cingle i m'alço, m'estiro, badallo i em rasco...................un ou


i em llenço dins el gorg per retornar el color a  unes mans blanquinoses

porcs...

Avui  mentres m'acabava uns peus de porc he decidit posar la tele.

La primera imatge ha estat frepant; una tal Sanchez Camacho amb els narius com la boca del túnel del cadí m'ha dit mirant-me als ulls : es buena, justa y necesaria.....referint-se a la reforma laboral......sense comentaris....

He parat la tele  i he conectat el dvd sense saber que hi havia dins...

Prefereixo l'Horace Andy, que tot i ser més lleig (que ja és dir) com a mínim no entenc el que diu....trista ignorància...

Mentres  pensava quina cara debia tenir el propietari dels peus he anat repassant paperassa que tinc sobre la taula des de temps inmemoriàbles....

....multa d'aparcament de zona blava, una altra multa... ,calendari fiscal de l'ajuntament, avís de l'Itv, carta per la renovació de la targeta del club super 3..... Finalment m'ha caigut a les mans un extracte bancari dels meus comptes milionaris,i enmig de les meves despeses supèrflues en balnearis i repareacions del ferrari he vist un càrrec d'un euro com a concepte de quota trimestral sense especificar.

Encuriosit desideixo visitar la oficina de CAIXA CATALUNYA i pregunto de què es tracta:

-Mira noi, em respon la atenta caixera, l'euro correspon a una nova quota que apliquem  pel cost de l'avís (sms) que li arriva a vostè al mòbil quan fa una despesa superior a 100€

a si? contesto sorprès...

-Doncs si, em contesta .

Però jo mai he donat l'ordre ni he expressat el desitg de voler comptar amb aquest servei....oi?

Després d'un silenci  i d'un creuament de mirades també incòmode em pregunta si vull la devolució de l'euro.....

Li indico que si amb el cap .........

........................................................................fills de puta..




http://www.youtube.com/watch?v=Psb657-_D5k

un dia sense pa

Impressionant veure aquests últims dies com en Pedro levita per l'agulla fina, llàstima que la secció tensa de l'últim terç  l'escup sense escrúpols.

Mala sort, mal tacte, cansament, molta forçá de voluntat per fer la marató i  ensopegar als últims quilòmetres.....un cop i un altre, un dia i un altre...



Al final , aprofitant les cintes, el magnesi i el flash m'hi poso i en baixo encantat..........Tota una excursió vertical  més senzilla que alguna de les seves veïnes del senglar i on el principal problema és la resistència i continuïtat de la via.


 Fent-la a trams no sembla 8b, però arribar al bloc de dalt i sortir-ne viu ha de suposar un esforç infernal

Algunes fotos de la julia per satisfer el meu ego......aquí van....

I com costa de llençar aquella samarreta vella i foradada que guardo al fons de l'armari com si fos un tresor preciós.

Ja queda lluny aquell dia en que li vaig tallar l'etiqueta, aquella tarda que a primer cop d'ull vaig saber que aniria a parar al meu armari o cuan me la probava al vestidor d'aquella botiga, que avui és una carnisseria àrab.


Amb el coll com una davanera i les bores descosides segueix mantenint l'encant del primer dia multiplicat per mil, la seva essència perdura foradet a foradet i descosit a descosit. Una personalitat adquirida a basa de suades, esgarrinxades de garric, centrifugades violentes, taques variades i refregades de roca. El llampant dibuix estampat ara sembla una pintura medieval oblidada al sostre d'una ermita, sota capes de fum i capes de pintura.


Sis, set?... molts anys i la guerra que ha donat....

Sempre que la vèia neta a l'armari se m'il.luminaven els ulls i arrugada i mig suada també... Avui me l'he trobat sota uns texans en declivi i unes malles foradades..................................................................

sense escrupols n'he fet draps per la pols.