.. i pen
nsaments inhumans de destrucció
Quan la follia et consola
Quan l odi et condueix a la irracionalitat absoluta, a la destrucció de tot i a la pròpia
La injusticia, el rancor i la masacre t' il.luminen
El descontrol s'apodera de l'ànima i el cor batega a mil amb sentiments cada cop més impurs i malèvols..
..la boca s'eixuga i les idees s'aclareixen.....
tu totsol?.. ...és perillós, saps.......vigila!
Vigila tu si topes amb mi!
A l 'infern s'hi està com a casa
Saps que els ullset brillen encesos? uns ulls que són tots nineta
..i elvent m acarona la pell nua sobre una catifa verda infinita..
Respiro profundament, exhalo amb parsimònia amb un avellaner com a veí, intrús de la fageda.
Esquelles, remor de fulles que el vent fa ballar, un bram llunya esgarrifós ...un udol d'alguna bèstia dins la boscuria.
Mastego una tija i les parpelles se'm tanquen recordant una matinada gloriosa
uns ulls blaus i una pell bruna
una conversa sense paraules
un rellotge sense agulles
Et miro de reüll mentre la perfecció i simetria d'una fulla de falguera t'hipnotitza embaladida
El sol s'amaga rere el cingle i m'alço, m'estiro, badallo i em rasco...................un ou
i em llenço dins el gorg per retornar el color a unes mans blanquinoses
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada