Mala sort, mal tacte, cansament, molta forçá de voluntat per fer la marató i ensopegar als últims quilòmetres.....un cop i un altre, un dia i un altre...
Al final , aprofitant les cintes, el magnesi i el flash m'hi poso i en baixo encantat..........Tota una excursió vertical més senzilla que alguna de les seves veïnes del senglar i on el principal problema és la resistència i continuïtat de la via.
Fent-la a trams no sembla 8b, però arribar al bloc de dalt i sortir-ne viu ha de suposar un esforç infernal
Algunes fotos de la julia per satisfer el meu ego......aquí van....
realment impresionant, com m'agradaria navegar per aquesta linia. Sort uri !!!
ResponEliminaEi pau! doncs si vols aprofita que les cintes hi son posades...de moment!....i fer-li una ulladeta no es gaire comlicat.
ResponEliminaPAU.
ResponEliminaEn la "segona època" quan baixi l'estresss sobre les preses si vols hi fem la ullada que et vaig dir!!!
URI. Si t'ha agradat però aquesta se't fa encara cansina a esquerra ( sota pena de haver de "grimpar" la aprox ( 7a de bloc o A0-IV amb bolts), tens la ANGLE INVERS i la MINIM ESFORÇ...dues linies impressionants amb el mateix "caràcter" que defineixes de la Lourdes...menys explossives que el Senglar i més pilaca...
SALUT BOW
Pd. l'altre dia t vaig dir que em va moar un darrer post teu...era el de la samarreta!!!
Ei ttanki....doncs si que esveuen guapes si , les vies que comentes.....i curiosament mai s hi veu ningú.......
ResponElimina