dimecres, 16 de novembre del 2011

De vegades les coses es capgiren, de sobte, sense previ avís, d'una forma implacable i irreversible.


Allò que ens semblava inamobible i perpetu resulta ser una fulla seca que el vent duu d'un lloc a l'altre sense rumb............aquell còdol que ho havia aguantat tot avui cau.


Com pot ser que no ens n'haguessim adonat abans?

El que tenia sentit ara ja no el té, allò que ens preocupava ara ens sembla ridícul i ens trobem de cara amb la realitat, aquella que no es pot camuflar ni disfressar ... ups!

com aquell trencall que un dia vem deixar enrere amb certesa i convencimentt i que ja queda massa lluny.. no tenim temps ni forces per desfer el camí ... o potser és que ja no hi ha trencall? Segur que els anys han tornat a emboscar el que abans havia estat un corriol! .......

..potser no?...

caldra fer marxa enrere i mirar-ho? o millor tirar endavant encara que no coneguem el camí.. ai

que hi haurà entre la bardissa? .....punxes? escurçons? algun porc......també alguna cirereta madura o alguna pinya corcada....



......ja ens aixecarem, ja ens espolsarem.....ens curarem les esgarrapades......amb el temps només quedarà una cicatriu.



Un gir senser més i ja ha tornat el fum, la boira, la humitat i el fred........ un hivern més . Un hivern diferent.......més boirós, mes humit i més fred que mai....l'hivern més fred del segle.


Pel matí, cada matí, la mateixa silueta a l'horitzó, les mateixes formes, el mateix relleu, les mateixes ombres................un horitzó que tot i ser el de sempre ara el veig per primer cop...


quin fred







3 comentaris:

  1. buff .. probablement les millors paraules que he pogut llegir aquests dies. Molta salut uri.

    ResponElimina
  2. després del fred vé la calorets, no problem bow....bon escrit...

    ResponElimina
  3. Els girs en els camins fan que podem mirar una cosa per enèssima vegada, i tenir la sensació que és la primera. Només ens poden fer evolucionar. Només ens han de portar a millor. Pinyes corcades, escurçons, però també somriures, noves coneixençes, nous reptes, noves aventures, i molta, molta vida! perquè el camí és vida...
    I com diria sabina... El invierno duró lo que tarda en llegar en llegar la primavera.

    M'agrada l'art de la teva paraula, company!

    ResponElimina