un dia sense pa

Impressionant veure aquests últims dies com en Pedro levita per l'agulla fina, llàstima que la secció tensa de l'últim terç  l'escup sense escrúpols.

Mala sort, mal tacte, cansament, molta forçá de voluntat per fer la marató i  ensopegar als últims quilòmetres.....un cop i un altre, un dia i un altre...



Al final , aprofitant les cintes, el magnesi i el flash m'hi poso i en baixo encantat..........Tota una excursió vertical  més senzilla que alguna de les seves veïnes del senglar i on el principal problema és la resistència i continuïtat de la via.


 Fent-la a trams no sembla 8b, però arribar al bloc de dalt i sortir-ne viu ha de suposar un esforç infernal

Algunes fotos de la julia per satisfer el meu ego......aquí van....

I com costa de llençar aquella samarreta vella i foradada que guardo al fons de l'armari com si fos un tresor preciós.

Ja queda lluny aquell dia en que li vaig tallar l'etiqueta, aquella tarda que a primer cop d'ull vaig saber que aniria a parar al meu armari o cuan me la probava al vestidor d'aquella botiga, que avui és una carnisseria àrab.


Amb el coll com una davanera i les bores descosides segueix mantenint l'encant del primer dia multiplicat per mil, la seva essència perdura foradet a foradet i descosit a descosit. Una personalitat adquirida a basa de suades, esgarrinxades de garric, centrifugades violentes, taques variades i refregades de roca. El llampant dibuix estampat ara sembla una pintura medieval oblidada al sostre d'una ermita, sota capes de fum i capes de pintura.


Sis, set?... molts anys i la guerra que ha donat....

Sempre que la vèia neta a l'armari se m'il.luminaven els ulls i arrugada i mig suada també... Avui me l'he trobat sota uns texans en declivi i unes malles foradades..................................................................

sense escrupols n'he fet draps per la pols.

De vegades les coses es capgiren, de sobte, sense previ avís, d'una forma implacable i irreversible.

Allò que ens semblava inamobible i perpetu resulta ser una fulla seca que el vent duu d'un lloc a l'altre sense rumb............aquell còdol que ho havia aguantat tot avui cau.

Com pot ser que no ens n'haguessim adonat abans?

El que tenia sentit ara ja no el té, allò que ens preocupava ara ens sembla ridícul i ens trobem de cara amb la realitat, aquella que no es pot camuflar ni disfressar ... ups!

com aquell trencall que un dia vem deixar enrere amb certesa i convencimentt i que ja queda massa lluny.. no tenim temps ni forces per desfer el camí ... o potser és que ja no hi ha trencall? Segur que els anys han tornat a emboscar el que abans havia estat un corriol! .......

..potser no?...

caldra fer marxa enrere i mirar-ho? o millor tirar endavant encara que no coneguem el camí.. ai

que hi haurà entre la bardissa? .....punxes? escurçons? algun porc......també alguna cirereta madura o alguna pinya corcada....

......ja ens aixecarem, ja ens espolsarem.....ens curarem les esgarrapades......amb el temps només quedarà una cicatriu.



Un gir senser més i ja ha tornat el fum, la boira, la humitat i el fred........ un hivern més . Un hivern diferent.......més boirós, mes humit i més fred que mai....l'hivern més fred del segle.


Pel matí, cada matí, la mateixa silueta a l'horitzó, les mateixes formes, el mateix relleu, les mateixes ombres................un horitzó que tot i ser el de sempre ara el veig per primer cop...


quin fred